Regalitos de mi cumple

Aqui la teniu, uns dels regalets que em va fer la más mejor de las hermanas del mundo mundial, la meva. No sé si donarà molts resultats pero lo que me rio ya vale un imperio.

Hi ha exercicis que són difícils de collons, no hi ha manera de trobar el centre de gravetat ni patrás, però en uns altres sóc una crack.... Quemar grasas no sé si quemaremos pero la camiseta se suda de lo lindo!

Muntem un soparet a casa i ho comproveu!

De nuevo en flor

... que hagués estat primavera i fos la primera...

M'encanta la primavera i els ametllers florint, i poder prendre un cafè en una terrasseta sense mirar el rellotge i sense haver d'agafar la tassa fortament per escalfar-me les mans.

Tot i que en aquesta època entro en una fase quasi de "letargo" (es lo que tiene la astenia primaveral), és una de les millors estacions de l'any.

La Rioja, donde vino y gastronomia van de la mano

En mi caso voy a obviar el vino, lo siento por sus fieles seguidores. No me gusta para nada.

Que bé que m'han sentat aquest díes de tallar amb la rutina, les preocupacions i l'entorn habitual. M'ho he passat molt bé, si senyor. Crec que tots nosaltres ens ho hem passat bé.

La Rioja et fa sentir com a casa, és una comarca acollidora, i tiene unas tapas de toma pan y moja. Deu meu senyor que hartón de comer... salado, dulce, plato, tapeo... eso sí, con mosto.

I quin fred que hem passat. El Marc, pobret, que no tiene ni chicha ni limoná, jajaja semblava una morcilla amb tanta roba. Pero el tio con un par, ahí, aguantando el tipo. La Carla també estava feliç. L'han fet sentir arropada, només calia mirar-la als ulls.

Gràcies, La Rioja, per compartir la nostra vida durant uns quants díes i per permetre'ns sentir-nos bé entre vosaltres.

Que t’ho passis molt bé en el dia d’avui

i en tots els dies de la vostra vida. Molts petons!

Ja els tinc els dos de dues xifres. La Carla va fer 14 fa 15 dies i el Marc en fa 10 avui. Quines emocions més diferents que senten els meus dos enanos. La mona, molt mona ella, amante de los espejos y de la plancha del pelo. El enano saltarín, radical a tope. El que li agrada, li agrada molt i el que no, és que NO i no se hable más.

Ai que difícil que és això! No tinc manual, no me’l van donar i no entenc perquè, con lo buena persona que soy yo.

En fin, que estic contenta i feliç de poder riure i plorar, enfadar-nos i ballar tots tres plegats.

Moltes Felicitats carinyos. Us estimo molt!

Por un paso adelante. El mio, mi paso.

A partir d'ara les ompliré amb el que jo vulgui

Fer una bona jugada a temps pot refer tota una vida. És qüestió de mirar els ulls del teu adversari mentre poses les cartes sobre la taula i, sense cap tremolor a la veu i amb el convenciment de la teva jugada manifestar: porto un trio de color i aquesta ma la guanyo jo, pots estar segur.

I la guanyaré, podeu estar convençuts.

El postre de Nadal

Aquest és el resultat final... mono, no?. L'Ana i sus recetas. Ella va ser la culpable de tot!

Lo vi tan mono que pensé calla, calla, que lo pongo en la mesa de Navidad y verás!. Siguiendo los pasos de mi hermana vaig voler fer una prova abans del dia per si de cas, menos mal!. 3 horitas me costó hacer el muñequito de los cojones... venga a batir clara de huevo con azucar glass, ala!!!!!!!!!!!

Per una banda el ninot o "bizcocho relleno de merengue" que asco que a mi no me gusta nada, y per l'altra la cobertura que es puro azucar. Uffffffff de lo més dolç que he provat mai (horroroso). Ahora, eso sí, no me negareis que es de lo más mono. La forma del muñequillo la conseguí gracias a una de las Nestlerianas, que junto a la otra que conozco, seguro tienen a todos los chocolatillos de alrededor derretidos.

En fin, ya veis en este postre participan la receta de Ana, el molde que me regaló Anabel y las chuches de mis hijos para adornar al monstruito que me ha dejado el brazo hecho polvo toda la semana, de tanto batir. Jo no el probaré perquè les coses tan sumament dolces no m'agraden gens pero el enano saltarín, que m'ha prohibit portar-ho al despatx fins que ell no ho tasti, ho farà aquesta nit (ai pobrecillo mi niño!). La Carla diu que es nega... no m'extranya!

Prometo, hermana, no hacerlo para Reyes. Com sempre els roscons de Reis (nata, crema, massapà) acompanyaran als teus plats, que segur, donaran que parlar (mmmmmmm, ya se me hace la boca agua)!. Tinc altre opció per aquest ninot que segur probaré: la meva coca banyada amb xocolata blanca (a esta si me apunto)

Santa inocència!

Yo es que me parto con este niño. Ja us ho he dit en alguna altre ocasió però és que de veritat és genial. Tiene unas máximas quepaqué!

Els nens i jo hem estat aquesta tarda mirant alguns videos per youtube i dos d'ells han estat de Merche. En el primer anava tenyida de Rossa i en el de la seva última cançó, sortia de morena.

Quan acaba el segon video diu el Marc: Mama, aquesta nena s'ha operat el cabell, no?. Ajjajjaja, mira, quina risa!. Continua dient: i com s'opera el cabell? quin mal, no?.

Y digo yo, no era més fàcil pensar que s'havia tenyit? Pues no, ell es deu haver quedat amb el programa de "cambio radical" i conclusió: pues, nada que el pelo también se opera...

Entre aquesta frase i la seva reacció llegint ahir en un paquet de farina que posava "para uso culinario". Bueno, quan ho va llegir es va tirar per terra i tot de la risa!. Ai mama, quin fàstic, i a on s'ha de posar això?. Que tonto! y que hartón de llorar de risa que nos dimos Sílvia y yo!.

Ai, Marc, no deixis mai de ser així... amb ningú!. Us estimo, nens... MOLT!